dijous, 11 de desembre del 2014

DÉU NOS GUARD D'UN JA ESTÀ FET!

Sembla talment que després del 9N ho haguem començat a fer tot malament. El 9N nosaltres, el poble, la societat civil de debò, vam demostrar que havíem estat capaços de recompondre, amb la mateixa civilitat i alegria de sempre, la unitat que als polítics se’ls havia escapat de les mans després de la suspensió de la consulta per part del Tribunal Constitucional.
Vam tocar a rebato, vam aconseguir que es fes una campanya unitària i el 9N vam fer l’esforç que va caldre en cada cas i vam anar a votar com si ens hi anés la vida, perquè enteníem que ens hi anava. A mi, i penso que a molts, l’únic dubte que em va deixar el 9N va ser si érem prou per anar a unes plebiscitàries amb garantia de guanyar-les en nombre de vots, i si podia ser d’una manera àmplia, perquè internacionalment no quedés cap dubte sobre la voluntat d’independència dels catalans i poguéssim així imposar la força dels fets.
Se’ns girava feina, però en cap moment vaig pensar que la feina vindria dels nostres polítics, sinó de què calia fer per convèncer quanta més gent millor que votés independència, en el benentès que estàvem convençuts que la independència seria bona per a tothom i sobretot per a aquells que ho passen més malament i per a les generacions que tenen la vida per davant. També pensava que aquest no era un tema opinable, sinó un tema a diagnosticar i que el diagnòstic i les mesures consegüents, l’havien de fer professionals experts en la matèria, d’aquí o d’on sigui. Si tens un problema d’infraestructures, per exemple, vas a buscar els experts allà on es trobin. A Suècia o als Estats Units, doncs igualment pensava jo que, en aquest cas, es tractava simplement d’un problema d’enginyeria política.
Però vet aquí que llavors s’avança el President Mas i, jo no sé perquè ni vull fer cap mena de suposició, en lloc de posar-se d’acord amb els partits polítics del bloc sobiranista, llança en solitari una proposta, molt atractiva perquè parla d’unitat, de societat civil i fins i tot de renúncia i sacrifici, però de dubtosa eficàcia política en la mesura que no està prèviament consensuada. Estem dient que ens falta gent i ara fem una proposta sense comptar amb l’opinió dels representants de bona part de la gent que ja teníem? Que ens hem begut l’enteniment?
Cap més partit no s’hi apunta, és clar, i llavors comencen a sortir altres propostes. La més notòria la llista de llistes d’ERC, però també les CUP diuen, per boca de Quim Arrufat, que encara estan pensant, si hi ha eleccions, com es presentaran. Per acabar-ho d’adobar, l’ANC, després de la conferència de Mas, sense esperar a sentir la conferència de Junqueras, es posiciona, innecessàriament, en l’anomenada “Declaració de Cornellà” a favor de la llista unitària proposada per Mas, contribuint a la cerimònia de la confusió.
És allò que dius: a veure, tan difícil era parlar abans de tot el que s’hagués de parlar, entre els partits i amb les associacions (ANC, Òmnium...) representatives de la societat civil independentista organitzada i buscar la fórmula possible i que permeti aconseguir el major suport possible? Per què aquesta precipitació de Mas, sense parlar amb ningú, i de l’ANC a afegir-s’hi sense esperar a veure què diuen els altres? I no dic res d’altres partits ni entitats perquè no són els que prenen la iniciativa, actuen com a resposta a. No estic criticant Convergència, ni l’ANC, de la qual formo part, sinó la manera de procedir. Sóc un independentista d’esquerres, d’aquells que volen la independència per fer un país més just, com tantíssima gent, però sóc una persona tan raonable que, si al final, després de parlar entre ells tot el que calia, haguessin arribat a la conclusió que es feia una llista única només amb el punt de la independència, sense precisar res més i encapçalada per l’Artur Mas, l’hauria votat sense cap prevenció. Però per què no ho parlaven abans en lloc de deixar-nos desanimats i desorientats? Com que no puc creure que hi hagi ningú entre els partits i entitats independentistes que no vulgui la independència, no entenc res.
I ara què? Jo espero, exigeixo, perquè crec que col·lectivament tenim el dret d’exigir-ho, que es posin d’acord, un acord sòlid i immediat i que comporti una opció decididament guanyadora. Que es pugui dir clarament i amb arguments: “miri, volem la independència perquè això ens permet fer un país millor, recuperar l’estat del benestar, acabar amb l’atur i la pobresa, garantir la qualitat democràtica i mirar el futur amb esperança”. Suposo que en això hi estarem tothom d’acord. El com dur el procés després de les plebiscitàries s’ho poden anar discutint mentrestant. És ara o mai i necessitem polítics, i dirigents socials, que estiguin a l’alçada de les circumstàncies i de les expectatives de la població.
No crec que tingui cap possibilitat de tirar endavant una llista única que no contempli la pluralitat de sensibilitats polítiques que són sincerament partidàries de la independència. Una cosa és una consulta, on es vota sí o no, com en el cas del “procés participatiu” de 9N, i una altra cosa, molt diferent és votar noms per ocupar escons i tirar endavant un procés constituent. Algú s’imagina, per posar un exemple, un partidari convençut de l’ideari de les CUP votant una llista amb destacats polítics de Convergència i Unió, o viceversa? Només se m’acut que podria ser possible una llista única si estava formada exclusivament per persones de la societat civil sense adscripció ni gairebé significació ideològica, amb una sola idea: “un país independent per viure tots millor”. Però això, més enllà de les eleccions, com es gestionaria?
A hores d’ara, no veig cap més remei que anar amb llistes separades però agafats de la mà. Ja s’han apuntat moltes maneres i segur que n’hi ha d’altres, però, tot i així, continuo pensant que el gran problema és, sigui com sigui, aconseguir els vots que ens falten per tenir una majoria, si no àmplia, si més no suficient.
I continuo pensat que tot això ens ho podíem haver estalviat si, en lloc de començar per les grans declaracions, s’hagués començat per buscar les fórmules d’enteniment dels uns amb els altres.
En fi, Déu nos guard d’un ja està fet. Almenys mantinguem la unitat del poble, en la nostra pluralitat, i exigim als nostres polítics -cadascú als que tingui més a prop-, responsabilitat social i sentit de la història, que tot està per fer i tot és possible, encara.


Llorenç Prats

5 comentaris:

  1. No entenc com es que dius que el President s’avança sense consultar a ningú llança en solitari una proposta? i que la ANC s'hi afegeix sense esperar a veure què diuen els altres?! COM POTS DIR QUELCOM TAN ALLUNYAT DE LA VERITAT? Quan saps que ha sigut exactament al contrari, que al veure que ERC es desmarcava del full de ruta de la ANC el President va presentar el seu full de ruta, que no es res mes que la seva adhesió al full de ruta de la ANC, com pots dir que la ANC s'afegeix a el seu propi full de ruta, que es públic des de fa molts mesos?! https://assemblea.cat/?q=node/7735 Inici » Full de ruta 2014-2015 » 6. PLA D'ETAPES
    VIA B: ETAPES

    B.1.- Eleccions anticipades. Un cop esgotades les possibilitats de celebrar la Consulta el dia 9 de novembre, caldrà recórrer la darrera etapa per demostrar que ho hem intentat tot per la via pacífica i democràtica. La celebració de les eleccions anticipades, de caràcter plebiscitari, serà aquest darrer pas. El paper de l’ANC ha de ser el d’empènyer la constitució d’una candidatura unitària dels partits i forces socials que proposin la Declaració d’independència com a primer acte del nou Parlament i donar-hi tot el suport actiu. La candidatura ha de dur inequívocament en el seu programa que, en cas de majoria d'escons al Parlament, proclamaran la independència.

    ResponElimina
  2. Doncs jo estic amb el Llorenç. L'estratègia de Mas ha primat la publicitat de la seva opció a l'acord. Si algú vol per sobre de tot l'acord, el busca amb la resta de responsables polítics i després el publicita. Però després de les eleccions del 2012 (-15), el cas Pujol, i el factor corrupció com a nou element determinant pels electors, només el salva (a ell i a CiU) la llista única que a més lliga amb l'estratègia, jo crec ingènua en aquest punt, de la ANC. I allò del país primer, perdoneu, però res de res: crec que lo de la llista única és un buff quan: 1/ la CUP ja se n'havia desmarcat des del primer moment, 2/ com es posen d'acord tots els partits per consensuar els equilibris ideològics ni que siguin persones de la societat civil que hauran de fer dues coses alhora, governar i constituir un estat!! No crec que hi hagi cap altre solució que les llistes separades, amb la definició de l'estat independent com a primer punt comú, i tant civils com cada partit decideixi. El poc que es pugui perdre per la llei d'hont (concentració del vot en una llista) es guanyarà en escreix per la capacitat que cada espai ideològic d'engrescar el seu "públic" arrencant-lo de l'abstenció i de la "moda" Podemos, principalment. Però caldrà el debat que només hem fet a mitges sobre els avantatges de l'estat propi, la forma d'arribar-hi i els seus principis bàsics constituents.

    ResponElimina
  3. Nois, o noies, em sap greu no poder intervenir en el debat, però ja fa algun temps que vaig decidir de no contestar comentaris "anònims". Encara que entreu com a anònims, no costa res signa el comentari al final, així sabem, ens coneguem o no, entre qui estem parlant. Només un matís "empènyer una candidatura unitària" no vol dir avalar la fugida endavant del President Mas, sinó potser, abans de tot això, aconseguir que Mas, Junqueras i les Cup si pot ser, s'asseguin discretament a veure quina mena de candidatura única es pot fer i després es presenti conjuntament i l'ANC ho recolzi. El camí que Mas i l'ANC han seguit ens fa mal.

    Llorenç Prats

    ResponElimina
  4. Als votants de ERC, que no entenem la política com el culte al partit, no ens va fer mal, ens va fer il•lusió que el molt honorable president seguis el full de ruta de la ANC, el que ens desconcerta es que de nou retrocedim al 2006 i posem l'interes del partit davant el del país. P.D.:Quan algú opina educadament es perfectament ètic fer-ho anonimament, sempre es mes lliure la seva opinió al no estar sotmesa a un possible conseqüencia negativa, el vot es secret per poder ser lliure...

    ResponElimina
  5. El vot és el vot i l'opinió és l'opinió, són categories diferents. On s'és vist que s'opini anònimament? L'opinió sempre pertany a algú i, per tant, no pot ser anònima, per definició, algú se n'ha de fer responsable. L'opinió anònima no confereix més llibertat, en tot cas més impunitat (però qui temi per la impunitat és que la llibertat ja la té perduda). L'opinió anònima és fruit de la covardia i una manca de respecte envers les persones a les que s'adreça.

    Llorenç Prats

    ResponElimina